
Prenc un moment les paraules de l’Emili Manzano que, en el seu llibre “Pinyols d’aubercoc” diu “ (...) Perquè quan escric sent reviscolar una gramàtica familiar que vaig aprendre dels que ja no hi són, i arrib a creure que si aconseguesc reviure-la ells no seran del tot perduts en l’oblit, ni la seva llengua del tot morta”
Conanglell és el meu Obaba particular.
El meu Conanglell, fa ja un temps que ha deixat d’existir. Agafant inspiració en les paraules de Manzano, el propòsit que m’acompanya és el de reviure els noms, els llocs, algunes situacions (també cauran algunes imatges).
Ara mateix no sé què donarà de si. Ja veurem. Sigui com sigui, començaré per les cases:
Les cases, el edificis del Conanglell que jo vaig conèixer:
La casa gran, L’esglèsia, La casa de la junta, Can Xinaga, Can Salvador, Ca l’Oms, Can Cubí, Can Tusell, Miralpeix, Can Paelleta, Ca l’Eudald, Els Remolins, Can Genet, El Molí Vell, l’Abeurador (amb el cap de cavall que treia aigua pel nas).
Ara només queden:
Foto: La casa gran
2 comentaris:
Bravo...¡
"que casa meva es casa vostra
si es eue hi han cases d´algú..."
o
(Rilke o García Márquez, ho he sentit atribuit als dos..)
"la meva pàtria es la meva infantessa..."
Doncs sí...
i aquesta casa és la casa.
Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada