Conanglell (les fonts)

Les fonts de Conanglell:
La font del Raig, La font de l’Om, La font del Molí.
No en queda cap

El meu ranking de fonts era el següent: primer la font del Raig, molt fresca i saborosa. La font del Molí era una mica tova i no sempre tenia el mateix gust. La font de l’Om era molt tova.

No tinc fotos de les fonts tal i com eren. Tinc records. El més especials estan relacionats amb la font del Raig. Anàvem cada setmana a buscar dues garrafes d’aigua, una de 8 litres i l’altra de 4 litres. Cíclicament, cada dos o tres mesos, uns gitanos hi muntaven el seu campament. Venien amb 3 ó 4 tartanes i algun carro, fent caravana, com les dels westerns.
Quan anàvem a buscar l’aigua i hi havia els gitanos, jo tenia por, em feien por; sort que hi anava amb el pare. Una vegada hi havia un jove amb un ganivet o una navalla bastant llarg a les mans i el feia voltejar tal com fan les majorettes amb els seus bastons. Glups. Vaig somiar-hi alguna vegada.

Ara no en queda cap de font. Hi ha dos tipus de finals de les fonts. Un de molt relatiu, que és quan l’aigua no és bona i no es pot beure. No sé si això afecta molt a la font, diria que no; al cap i a la fi, l’aigua té més components. En el cas de les fonts que anomeno, eren més riques en purins (a la comarca hi ha uns cent mil habitants humans; els porcs, segur que passen del milió...).

L’altra final és real, i dur: és quan la font ja no raja. En el cas de Conanglell, primer varen ser els purins; després, els nous traçats de carreteres i, a voltes, la sorra que es treia dels camps per alimentar la sorrera, varen fer-ne malbé les veus.